1ra Cátedra de Toxicología

  • M​​​​​anifiesto por la Prohibición Mundial del Amianto

manifiesto

Manifiesto por la Prohibición Mundial del Amianto

“RECORDAR A LOS MUERTOS ES LUCHAR POR LA VIDA”

Nosotros y nosotras, trabajadores(as), ex empleados(as), viudos(as), familiares de enfermos(as) y fallecidos(as) y víctimas por exposición al asbesto, instituciones y organizaciones gubernamentales, no gubernamentales y académicas abajo firmantes, queremos llamar la atención de los Estados, de los representantes de los Poderes Públicos, de otras instituciones científicas y universitarias y de la opinión pública de cada uno de los países en la Región, acerca del problema sanitario que significa la persistencia del uso del Amianto en todas sus formas, tanto anfíboles como serpentinas.

El Amianto (o Asbesto), silicato mineral que se presenta en forma fibrosa, cuyas fibras (microscópicas) pueden desencadenar enfermedades graves con larga latencia (15 a 20 años a partir del momento de exposición), esta siendo prohibido en muchos países del mundo que entienden la medida como la única alternativa para proteger la salud de los pueblos; medida que considera, entre otras, la prohibición de extraer, producir y comercializar amianto en bruto y en productos que lo contengan.

Los anfiboles y las serpentinas generan, cáncer de pulmón (carcinoma broncogénico), de peritoneo o de pleura (mesoteliomas, dependientes con exclusividad de la exposición al amianto), insuficiencia respiratoria progresiva, incapacitante y mortal (asbestosis). Constituyen un grave problema de Salud  Pública  y son considerados como un peligro evitable que causa  mas de 100.000 muertes por año en el mundo (OIT, Jukka Takala, Conferencia de Dresde, 2005), identificadas a pesar el enorme subregistro de casos. Su empleo ha dejado (y seguirá dejando mientras persista) un creciente y doloroso legado de muertes evitables y de invalidez permanente, de sufrimiento innecesario y de dolor ligado a exposiciones intolerables. de todo ello dan cuenta en forma alarmante las estadísticas de los países desarrollados que ya consideran a las enfermedades ligadas al asbesto como una de las mayores epidemias de enfermedades no transmisibles en las décadas por venir. 

No obstante esa incontrastable realidad y el peso de las evidencias científicas disponibles que demuestran los graves daños que serpentinas y anfíboles ocasionan a la vida humana, algunos sectores de la industria del crisotilo persisten en negar su letalidad potencial y promueven su venta desde una interpretación riesgo/beneficio intencionalmente equivocada. Así la extracción minera, la molienda y producción de bienes para consumo, la comercialización, importación, exportación y usos diversos del amianto, aun se mantiene en varios países de América Latina y del mundo, en los que el asbesto es considerado un factor de inequidad, un determinante negativo de la buena salud, un obstáculo en el camino a la obtención de los objetivos del milenio.

Por consiguiente y sobre la propuesta realizada a partir del pasado 28 de Abril desde organizaciones civiles de Perú y de Brasil en memoria de las víctimas del asbesto, con la adhesión de la Cátedra de Toxicología de la Facultad de Medicina de la Universidad de Buenos Aires, Argentina, y conscientes de que más que un peligro ligado al trabajo, más que un problema de salud pública, el problema del asbesto ha de ser considerado un tema vinculado con los Derechos Humanos (Carta de Buenos Aires, 2001),

Nosotros y nosotras queremos:

  • Reafirmar nuestro compromiso a favor de la prohibición del Amianto, en todas sus formas, y del reconocimiento, atención médica y reparación justa para todas las víctimas, en nuestros países y en el mundo.
  • Reafirmar la prevalencia de la Vida y la Salud frente al valor del lucro que intereses económicos y comerciales esperan a expensas de mantener la vigencia del uso del asbesto.
  • Reafirmar nuestra posición en pro de la justicia socioambiental, recordando que “el hombre tiene derecho a una vida sana y productiva en armonía con la naturaleza” (Carta de la Tierra, Río de Janeiro 1992) y que es vital “el compromiso de “oponerse a las presiones  que se ejerzan para favorecer los productos dañinos y los medios y condiciones de vida malsanos” (Carta de Ottawa para la Promoción de la Salud. 1986).

Nosotros y nosotras apelamos, por tanto, a las autoridades responsables de los Poderes Públicos y a la influencia que sobre ellas tenga la comunidad toda de los países que aun conservan normas permisivas para el uso o comercio del asbesto, para que:

  • se asuma una  política de prohibición total  del Amianto
  • se mejore el nivel de identificación, vigilancia y reconocimiento de las enfermedades vinculadas al asbesto, en tiempos administrativos apropiados y sin interferencias que atenten contra el derecho de atención /reparación del daño a las personas afectadas.
  • se promueva la justa reparación a las victimas del asbesto por daños morales, económicos y/o sanitarios vinculados.
  • se establezcan mecanismos para la información completa, veraz y oportuna de los riesgos vinculados a la exposición al amianto, para todos los trabajadores/as expuestos/as, independientemente de las condiciones de su contrato laboral.
  • sobre la base de que el daño ambiental generará prioritariamente la obligación de recomponer, se insta al restablecimiento de las condiciones ambientales previas a la extracción/ industrialización del amianto, en aquellas áreas afectadas por estas tareas

Igualmente, queremos expresar nuestra solidaridad con los trabajadores y trabajadoras que no poseen la suficiente y necesaria información sobre los riesgos que corren por la exposición a estos compuestos cancerígenos. Para ellos queremos poner a su disposición información seria y actualizada que permita una mejor libertad de elección y una mayor protección para si mismos y para sus familias.

Suscriben al 28 de abril del 2009

BRASIL

  • Eliezer João de Souza - ABREA
  • Fernanda Giannassi - Red Virtual del Banimiento Ciudadano do Amianto de A.L.

PERÚ

  • Rosa vda. de Vasquez/Pablo Liñan - APEVA
  • Carlos Díaz - Secretario General  Sindicato de Trabajadores de Indutex S. A.
  • Eva Delgado Rosas - AFA-PEART  Ban Asbestos.

ARGENTINA

  • Carlos Damin – Cátedra de Toxicología. Facultad de Medicina. UBA
  • Ana Digón - Ministerio de Salud de la Nación
  • Eduardo Rodriguez - Ministerio de Salud de la Nación
  • Mariano Acevedo – Presidente de AsArEA
  • Natalia Fente - AsArEA

Adhieren al 04/02/2010

Gente de: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

manifiesto

Manifesto for a Global Ban on Asbestos 

"REMEMBERING THE DEADS IS FIGHTING FOR LIFE"

We, workers, former employees, victims, widowed, relatives of patients and those deceased because of asbestos, institutions and governmental organizations, NGOs and undersigned academics; draw the attention of States, representatives of public authorities, scientific institutions and other academic and public opinion organizations in each country, about the health issues raised by persistent use of all forms of asbestos. 

Asbestos - a silicate mineral in fibrous form, whose fibers (microscopic) can trigger serious diseases with long latency (15 to 20 years from the time of exposure)- is being banned in many countries of the world which understand that this measure is the only way to protect people's health, and considers, inter alia, the prohibition of extracting, producing and marketing both raw asbestos and raw asbestos products. 

The amphiboles and serpentines generate lung cancer (bronchogenic carcinoma) of the peritoneum or pleura (mesothelioma, dependent solely from exposure to asbestos), progressive disabling and fatal espiratory failure asbestosis). It constitutes a serious public health issue and is considered a danger to avoidable causes over 100,000 deaths per year in the world (ILO, Jukka Takala, Conference in Dresden, 2005), identified despite the massive underreporting of cases. Its use left behind a growing and painful legacy of avoidable deaths and disability, unnecessary suffering and pain. Realize all this at an alarming statistics of developed countries that consider the diseases linked to asbestos as a major epidemic of non-communicable diseases in the decades to come. 

However this incontrovertible reality and the weight of the available scientific evidence showing the damage that serpentines and amphiboles cause to human life, some industry sectors of chrysotile persist in denying its potential lethality and promoting their sale from an intentionally wrong risk / benefit viewpoint. Consequently, mining, milling and production of goods for consumption, marketing, import, export and various uses of asbestos, still continues in several countries of Latin America and worldwide, in which asbestos must be considered a factor of inequality, a negative determinant for good health, an obstacle to the achievement of the MDGs. 

Therefore, regarding the Brazilian and Peruvian civil society organizations’ proposal from April 28 last in memory of victims of asbestos, with the support of the Department of Toxicology of the Faculty of Medicine, University of Buenos Aires, Argentina, the problem of asbestos is to be considered an issue related to human rights (Charter of Buenos Aires, 2001), more than a danger linked to work or a public health problem.

Our intention is: 

Reaffirming our commitment to the banning of asbestos in all forms, and recognition, health care and fair compensation for all victims in our countries and worldwide. 

Reaffirming the prevalence of life and health in comparison with the profit-expected economic and trade interests at the expense of maintaining the validity of the use of asbestos. 

Reaffirming our position for social and environmental justice, recalling that "man has the right to a healthy and productive life in harmony with nature" (Earth Charter, Rio de Janeiro 1992) and it is vital “to counteract the pressures towards harmful products, resource depletion, unhealthy living conditions and environments, and bad nutrition; and to focus attention on public health issues such as pollution, occupational hazards, housing and settlements; (Ottawa Charter for Health Promotion. 1986). 

We, therefore, call the public authorities and the influence they have on the entire community of countries that still retain permissive standards for the use or sale of asbestos, to: 

  • Assume a policy of total prohibition of Asbestos 
  • Improve the level of identification, monitoring and recognition of asbestos-related diseases in appropriate administrative time and without violating the right to care / repair of damage to those affected.
  • Promote fair compensation to asbestos victims for moral damages, economic and / or health related. 
  • Establish mechanisms for the complete, accurate and timely information of the risks associated with exposure to asbestos, for all workers exposed, regardless of the conditions of his employment contract. 
  • Considering that environmental damage will generate a restoration priority, calls for the restitution of previous environmental conditions regarding the extraction / industrialization of asbestos in those areas affected by these tasks.


Similarly, we express our solidarity with workers who do not have sufficient and adequate information about the risks they face from exposure to these carcinogenic compounds. We wish to provide them with updated information, allowing better choices and greater protection for themselves and their families. 

Original in Spanish. Translation: Marisol Wexman. Santiago de Chile

Subscribe to 04/042009

BRAZIL

  • Eliezer João de Souza - opens 
  • Fernanda Giannassi - Watch Network Virtual Banimiento do Asbestos AL

PERU

  • Rosa vda. of Vasquez / Pablo Liñan - APEVA 
  • Carlos Diaz - Secretary General Workers' Union Indutex S. A. 
  • Eva Delgado Rosas - AFA-Ban Asbestos Peart. 


ARGENTINA

  • Carlos Damin - Chair in Toxicology. Faculty of Medicine. UBA 
  • Ana Digón - Ministry of Health of the Nation 
  • Eduardo Rodríguez - Ministry of Health of the Nation 
  • Mariano Acevedo - President AsArEA 
  • Natalia Fent - AsArEA 

People that subscribe at 04/02/2010


People from: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

› see complete list

manifiesto

Manifest für ein weltweites Verbot von Asbest

"An die Toten zu erinnern ist ein Kampf für das Leben"

Wir, die Arbeitnehmer/innen, ehemaligen Mitarbeiter/innen), Witwe(r)n, Angehörige von Patienten/innen, die infolge der  Exposition von Asbest gestorben sind, Institutionen und staatliche Organisationen, Nichtregierungsorganisationen und akademische Unterzeichnende wollen die Aufmerksamkeit von Repräsentanten der Staaten, Vertreter von Behörden, wissenschaftlichen Institutionen und Universitäten und der öffentlichen Meinung in jedem Land auf die erheblichen gesundheitlichen Probleme, die die anhaltende Verwendung von Asbest in all seinen Formen verursacht, lenken. 

Asbest, ein Silikat-Mineral in faseriger Form, dessen (mikroskopische) Fasern schwere Krankheiten mit langer Latenz (15 bis 20 Jahre ab dem Zeitpunkt der Exposition) auslösen können, ist in vielen Ländern der Welt verboten, da diese Maßnahme der einzige Weg zum Schutz der Gesundheit der Menschen ist; dies umfasst auch das Verbot der Gewinnung, Herstellung und Vermarktung von Rohasbest und dieses enthaltender Produkte. 

Amphibole und Serpentin erzeugen Lungenkrebs (Bronchialkarzinom), Karzinome  des Peritoneums und der Pleura (Mesotheliom, hängt ausschließlich von der Exposition von  Asbest ab) und führen zu progressiver respiratorischer Insuffizienz, deaktivieren und wirken mitunter tödlich (infolge von Asbestose). Dies stellt ein schwerwiegendes Problem der öffentlichen Gesundheit dar, letztlich eine Gefahr, die mehr als 100.000 Todesfälle pro Jahr in der Welt (IAA, Jukka Takala, Konferenz in Dresden, 2005) verursacht, dies bei einer wahrscheinlich deutlichen Untererfassung der Fälle. Seine Verwendung hinterlässt eine wachsende und schmerzhafte Zahl vermeidbarer Todesfälle und Behinderungen. Das damit unnötige Leiden und die verursachten Schmerzen im Zusammenhang mit seiner Exposition sind nicht akzeptabel. Angesichts der alarmierenden Statistiken der entwickelten Länder müssen die durch Asbest verursachten Krankheiten und Todesfälle  als eine der großen Epidemien der nichtübertragbaren Krankheiten in den kommenden Jahrzehnten angesehen werden.  
  
Trotz der unbestreitbaren Fakten und des Gewichtes der verfügbaren wissenschaftlichen Erkenntnisse, die die Schäden, die Serpentinen und Amphibole für das menschliche Leben verursachen, beschreiben, leugnen einige Chrysotil-Branchen  das Letalitäts-Risiko und promoten deren Verkauf aus interessegeleiteten Risiko-Nutzen-Erwägungen. Dies gilt für Teile des Bergbaus, Fräsproduktbranchen  und deren  Waren für den Verbrauch, Marketing, Import, Export und verschiedene andere Verwendungszwecke von Asbest, die immer noch in mehreren Ländern Lateinamerikas und der Welt stattfindet, wobei Asbest letztlich auch als ein Faktor von Ungleichheit mit negativen Auswirkungen für eine gute Gesundheit gelten kann und damit letztlich ein Hindernis für die Verwirklichung der Millenniums-Entwicklungsziele darstellt. 

Vor diesem Hintergrund und zugleich im Kontext eines Vorschlages von Organisationen der Zivilgesellschaft aus Brasilien und Peru vom 28. April  2009 in Erinnerung an die Asbest-Opfer sowie des Beitrittes der Abteilung für Toxikologie, Medizinische Fakultät, der Universität von Buenos Aires, Argentinien, soll die Tatsache ins Bewusstsein gehoben werden, dass es um mehr als eine Gefahr im Zusammenhang mit Arbeit geht, sondern vielmehr um ein Problem der öffentlichen Gesundheit, das Problem von Asbest letztlich auch als ein Problem im Zusammenhang mit den Menschenrechten (Charta von Buenos Aires, 2001) anzusehen ist. 

Unsere Absicht ist es deshalb mit diesem Manifest

  • unsere Verpflichtung auf das Verbot von Asbest in allen seinen Formen zu bekräftigen, schließlich die Anerkennung, Gesundheitsversorgung und gerechte Entschädigung für alle Opfer in unserem Land und der Welt; 
  • die  Prävalenz von Leben und Gesundheit im Vergleich zu den erwarteten Gewinnen der wirtschaftlichen und handelspolitischen Interessen auf Kosten der Aufrechterhaltung der Gültigkeit der Verwendung von Asbest zu bekräftigen;
  •  unsere Position für  soziale und umweltorientierte Gerechtigkeit zu bekräftigen, unter Hinweis darauf, dass "der Mensch das Recht auf ein gesundes und produktives Leben in Harmonie mit der Natur (hat)" (Erd-Charta, Rio de Janeiro 1992), und es wichtig ist, sich dem „Druck zu Gunsten von schädlichen Produkten und ungesunden Lebensbedingungen“ zu widersetzen (Siehe hierzu auch die Ottawa-Charta zur Gesundheitsförderung von 1986). 


Wir appellieren deshalb an die zuständigen Behörden  ihren Einfluss auf die gesamte Länder- und Staatengemeinschaft geltend zu machen, die beschriebenen restriktiven Standards für die Nutzung und/oder den Verkauf von Asbest durchzusetzen: 

  • Verfolgen Sie eine Politik des völligen Verbotes von Asbest!
  • Verbessern Sie die Identifizierung, Überwachung und Aufklärung von Krankheiten im Zusammenhang mit Asbest und helfen Sie, das Recht auf Pflege und Hilfestellung im Falle von Schäden für die Betroffenen umzusetzen!
  • Fördern Sie den gerechten Ausgleich für Asbestopfer für die erlittenen moralischen und  wirtschaftlichen Schädigungen sowie die Beeinträchtigung von deren Gesundheit!
  • Treffen Sie Vorkehrungen für die vollständige, genaue und aktuelle Information über die Risiken im Zusammenhang mit der Exposition gegenüber Asbest, und zwar für alle Arbeitnehmer/innen, unabhängig von den Regelungen ihrer jeweiligen Arbeitsverträge!
  • Schaffen Sie Regelungen, die darauf abzielen, dass Umweltschäden entsprechend dem „Verursacherprinzip“ mit einer Entschädigung und einer Verpflichtung zum Wiederaufbau bzw. der  Wiederherstellung ökologisch gesunder Bedingungen einhergehen!


Zugleich bekunden wir unsere Solidarität mit den Arbeitnehmern, die nicht über ausreichende und angemessene Informationen über die Risiken und die krebserregenden Komponenten von Asbestprodukten informiert sind. Für sie wollen wir unsererseits aktualisierte  Informationen zur Verfügung stellen, um einen besseren Schutz für sich und ihre Familien zu gewährleisten. 

Original in Spanisch

Unterschrieben bis zum 04. September 2009

BRASILIEN

  • Eliezer João de Souza - öffnet 
  • Fernanda Giannassi - Watch Network Virtual Banimiento tun Asbest AL 

PERU

  • Rosa vda. von Vasquez / Pablo Liñan - APEVA 
  • Carlos Diaz - Secretary General Workers' Union Indutex S. A.
  • Eva Delgado Rosas - AFA Verbot von Asbest Peart. 

ARGENTINIEN

  • Carlos Damin - Lehrstuhl für Toxikologie. Fakultät für Medizin. UBA 
  • Ana Digon - Ministerium für Gesundheit der Nation 
  • Eduardo Rodriguez - Ministry of Health of the Nation 
  • Mariano Acevedo - Präsident AsArEA 
  • Natalia Fent – AsArEA

Leute unterzeichnen an 04/02/2010

Leute von: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

manifiesto

Manifeste pour une interdiction mondiale de l'amiante

"RAPPELER AUX MORTES C’EST LUTTER POUR LA VIE"


Traducción : Eva Delgado Rosas. Lima. Perú

Nous, travailleurs et travailleuses, anciens employés (es), veuves, parents des malades, des mortes et victimes de l'exposition a l'amiante, les institutions et organismes gouvernementaux, non gouvernementaux et membres de l’Académie, les signataires au dessous, nous voulons attirer l'attention des États, des représentants des autorités publiques, des institutions scientifiques et académiques et de l'opinion publique dans chaque pays de la région, sur le problème de santé  posée par la persistance de l'utilisation de l'amiante avons toutes ses formes, amphiboles et serpentine. 

L’Amiante, variété fibreuse et flexible de minéraux silicatés, tel quel les serpentines et les amphiboles, dont les fibres (microscopiques) peuvent déclencher des maladies graves de longue période de latence (15 à 20 ans en moyenne après le début de l'exposition) est interdit dans de nombreux pays du monde, en raison de comprendre que la mesure est la seule façon de protéger la santé de la population. Mesure qui considère, entre autres, l'interdiction de l'extraction, la production et commercialisation d'amiante brut et des produits en contenant.

L’amiante, Serpentines et amphiboles, entraîne les  asbestoses (insuffisance respiratoire progressive, invalidante et mortelle), le cancer du poumon (carcinome bronchique), le mésothéliome (cancer de la plèvre ou du péritoine qui dépend uniquement de l'exposition à l'amiante. Constituent un grave problème de santé publique et sont considérés risque majeur au Travail,  cause de plus de 100.000 décès par an dans le monde (BIT, M. Jukka Takala, conférence à Dresde, 2005), estimation, en dépit de l'énorme sous-déclaration des cas. Son utilisation a laissé et suivi en laissant de plus en plus douloureux légat de décès et d'invalidité permanente. Accroissement alarmant qui rapportent les statistiques des pays développés et qui laissent comme leçon apprendre qu’il avait eu possible d’éviter si nombreuses souffrances et mortes..


Toutefois cette réalité incontestable et le poids des preuves scientifiques disponibles qui montrent de façon irréfutable les dommages de l’amiante serpentine et  amphiboles à la vie humaine, l'industrie du chrysotile persiste à nier la létalité du chrysotile et de promouvoir leur prétendu bonté ou avantage en refus les pandémies qu’il avait entraînent. Ainsi, dans plusieurs pays d'Amérique latine et du monde, dans sociétés plus vulnérables au social et  l’environnement, l'extraction, la production de biens de consommation,  commercialisation, importation, exportation et les diverses utilisations de l'amiante chrysotile, reste encore. L'amiante est considéré comme un facteur d'inégalité négatif déterminant de la bonne santé, un obstacle à la réalisation des OMD.

Par conséquent, sur la proposition du 28 avril dernier de la société civile en provenance du Brésil et du Pérou dans la mémoire des victimes de l'amiante,   avec l'adhésion du Département de Toxicologie, Faculté de médecine, Université de Buenos Aires, Argentine, et conscients du fait que plus d'un danger lié au travail, plutôt que d'un problème de santé publique, le problème de l'amiante doit être considéré comme une question liée aux droits de l'homme (Charte de Buenos Aires, 2001),
 

Nous et nous voulons: 

Réaffirmer notre attachement à l'interdiction de l'amiante sous toutes ses formes, et la reconnaissance des soins de santé et de compensation équitable pour toutes les victimes dans nos pays et dans le monde. 

Réaffirmer la prévalence de la vie et la santé en face des intérêts économiques et commerciaux qui cherchent maintenir l’amiante chrysotile dans nos sociétés au détriment de la vie et la santé des travailleurs et la population générale 

Réaffirmer notre position en faveur de la justice socioenvironnemental, rappelant que "l'homme a droit à une vie saine et productive en harmonie avec la nature» (Charte de la Terre, à Rio de Janeiro, 1992) et que c’est essentiel  "l'engagement pour s'opposer à  des pressions favorables à promouvoir produits nuisibles et conditions de vie malsaines »(Charte d'Ottawa pour la promotion de la santé. 1986.
 
Nous appelons, par conséquent, aux Chefs d’État et autorités responsables des pouvoirs publiques et à l'influence que pourrait avoir sur eux l'ensemble de la communauté des pays qui maintien normes permissives à l'utilisation ou à la vente de l'amiante, à: 

  • Assumer une politique d'interdiction totale de l'amiante chrysotile, mettre frein a son extraction, importation, commercialisation et utilisation; mesures nécessaires pour sauver la vie et prévenir souffrances évitables.
  • Améliorer le niveau de l'identification, de la surveillance et reconnaissance des affections liées à l'amiante sans différer les temps administratifs, et sans interférences qui portent atteinte au droit de réparation des dommages causés aux travailleurs et travailleuses touchées. 
  • Promouvoir une compensation juste aux victimes de l'amiante pour les dommages moraux, économiques et  le droit à la vie. 
  • Mettre en place de mécanismes pour la complète, véridique et opportune  information sur l'amiante, pour tous les travailleurs, indépendamment des modalités de leurs contrats de travail, avec centralité aux travailleurs et travailleuses bas le sous-traitance.  
  • Insister à la restauration de l'état de l'environnement qu’il avait eu avant de l'extraction, industrialisation de l'amiante dans les zones touchées, sur la base que des atteintes à l'environnement engendreront prioritairement l’obligation de reconstruire.
  • De même, nous exprimons notre indignation face les publications qui  signalent aux travailleurs et travailleuses de nos pays appuyaient a l´amiante chrysotile et de fair meeiting a sa faveur, 
    ça cherche confondre a l´opinion publique a faveur des intéret subalternes. Avec fermeté dénonçons  ses fauses representations à nous, qui veulent parler a notre nom, travailleures, travailleuses et societe civil sudamericain organisée, au contraire nous ditons tres haute et avec energie En voila assez d’amiante. Non plus chrysotile cancérigène dans nos sociétés !!!

Soussigné le 04/04/2009

BRÉSIL

  • Eliezer João de Souza - ouvre 
  • Fernanda Giannassi - Watch Network Virtual Banimiento ne amiante AL 

PÉROU

  • Rosa vda. de Vasquez / Pablo Liñan - APEVA 
  • Carlos Diaz - Secrétaire Général Travailleurs de l’Usine INDUTEX S. A. 
  • Eva Delgado Rosas - AFA-PEART / Ban Asbestos Peru. 

ARGENTINE

  • Carlos Damin - Chaire de Toxicologie. Faculté de médecine. UBA 
  • Ana Digon - Ministère de la Santé de la Nation 
  • Eduardo Rodríguez - Ministère de la Santé de la Nation 
  • Mariano Acevedo - Président AsArEA 
  • Natalia Fent - AsArEA 

Les gens qui souscrit au 04/02/2010

Les gens de: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

› voir la liste complète

manifiesto

Manifesto para uma proibição global sobre o amianto

"Relembrar os mortos e lutar pela vida"

Nós, trabalhadores (as), ex-funcionários (as), viúvos (as), familiares de doentes, mortos e vítimas da exposição ao amianto, instituições e organizações governamentais, ONGs e acadêmicos signatários abaixo, queremos chamar a atenção dos membros, representantes das autoridades públicas, científicas e de outras instituições acadêmicas e da opinião pública em cada país da região, sobre o problema da saúde e a persistência da utilização de amianto em todas as suas formas, tanto como anfibólios como as serpentinas (amianto branco ou crisotila). 

O amianto (ou asbesto), silicato mineral que ocorre sob forma fibrosa, cujas fibras (microscópicas) podem desencadear doenças graves de longa latência (15 até 50 anos a partir da primeira exposição), está sendo proibido em muitos países por se entender que é a única forma existente de proteger a saúde da população, compreendendo esta proibição a extração, produção e comercialização de matérias-primas e/ou produtos que o contenham. 

Os anfibólios e as serpentinas (amianto branco ou crisotila) podem gerar patologias malignas, tais como o câncer de pulmão (carcinoma broncogênico), do peritônio, pericárdio ou pleura (mesotelioma, cuja única causa cientificamente reconhecida é pela exposição ao amianto), como as não-malignas, aqui compreendidas a falência respiratória progressiva, incapacitante e fatal (asbestose), doenças pleurais e diafragmáticas. Constituem um grave problema de saúde pública e um risco expressivo no trabalho, causador de mais de 100.000 mortes estimadas por ano no mundo, que poderiam ser evitadas (OIT, Jukka Takala, Dresden, 2005), mesmo apesar da enorme subnotificação de casos. Seu emprego tem diminuído  (e continuará diminuindo) embora persista um crescente e doloroso legado de mortes evitáveis e de incapacidade permanente, de sofrimento desnecessário e de dor associada com exposição intolerável. Tudo isto nos dão conta as alarmantes estatísticas dos países desenvolvidos, que consideram as doenças relacionadas ao amianto como uma grande epidemia de enfermidades não transmissíveis para as décadas vindouras. 

No entanto, com esta realidade incontestável e o peso da evidência científica disponível, mostrando os danos que as serpentinas (amianto branco ou crisotila) e anfibólios podem causar para a vida humana, alguns setores da indústria da crisotila continuam a negar seu potencial de letalidade e a promover as suas vendas a partir de uma interpretação de risco x benefício intencionalmente equivocada. A mineração, moagem e produção de bens de consumo, comercialização, importação, exportação e diversas utilizações do amianto, ainda são permitidos em vários países da América Latina e do mundo, não obstante o amianto seja considerado um fator de desigualdade, um determinante negativo de boa saúde e um obstáculo para a obtenção dos objetivos do milênio.


Portanto e referente à proposta do último 28 de abril de organizações da sociedade civil do Brasil e Peru, em memória das vítimas do amianto, com a adesão do Departamento de Toxicologia da Faculdade de Medicina da Universidade de Buenos Aires, Argentina, e conscientes de que mais de que um risco associado ao trabalho, mais que um problema de saúde pública, o amianto deve ser considerado uma questão de direitos humanos (Carta de Buenos Aires, 2001),

Portanto, nós queremos: 

  • Reafirmar o nosso compromisso com a proibição do amianto em todas as suas formas, o reconhecimento, atenção médica  e uma indenização justa para todas as vítimas em nossos países e mundialmente. 
  • Reafirmar a prevalência da vida e da saúde, em detrimento do lucro que interesses econômicos e comerciais esperam manter com a continuidade do uso do amianto. 
  • Reafirmar nossa posição em prol da justiça socioambiental, recordando que "o ser humano tem direito a uma vida saudável e produtiva em harmonia com a natureza" (Carta da Terra, Rio de Janeiro 1992) e é fundamental "o compromisso de" opor-se às pressões que se exerçam para promover os produtos danosos e os meios e as condições de vida insalubres e perigosas "(Carta de Ottawa para a Promoção da Saúde. 1986).

Nós apelamos, portanto, às autoridades dos poderes constituídos e à influência que sobre eles tenham a comunidade do todos os países que ainda conservam normas permissivas para uso ou comércio do amianto para que:

    • Se assuma uma política de proibição total do amianto;
    • Se melhore o nível de identificação, vigilância e reconhecimento das enfermidades vinculadas ao amianto em tempo apropriado e sem interferências que atentem contra o direito de atenção à saúde  e indenização do dano para as pessoas afetadas;
    • Se promova uma indenização justa às vítimas do amianto por danos morais, econômicos e / ou de saúde relacionados;
    • Se estabeleçam mecanismos para a completa, rigorosa e oportuna informação dos riscos associados à exposição ao amianto, para todos os trabalhadores(as) expostos(as), independentemente das condições do seu contrato de trabalho;
    • Se garanta, com base nos danos ambientais, a obrigação de reconstruir, recompor e recuperar as condições ambientais existentes antes da extração / industrialização de amianto nas áreas afetadas por estas atividades.


Queremos aqui expressar nossa solidariedade com os(as) trabalhadores(as) que não têm informação suficiente e adequada sobre os riscos que eles enfrentam pela exposição a estes compostos cancerígenos. Para eles, queremos disponibilizar informação adequada e atualizada para permitir uma  melhor  escolha e maior proteção para si próprios e para suas famílias. 


Igualmente, queremos expressar nossa indignação diante de  publicações, que indicam a adesão dos trabalhadores e trabalhadoras, de nossos países, em especial no Brasil e Peru, em manifestações pró-amianto, buscando confundir a  opinião pública em benefício de interesses subalternos, bem como denunciamos falsas representações que falam em nosso nome, trabalhadores e trabalhadoras e a sociedade civil sul-americana organizada. Muito pelo contrário, dizemos em alto e bom som: BASTA AMIANTO, NÃO MAIS ACEITAMOS A CRISOTILA CANCERÍGENA EM NOSSAS COMUNIDADES!

Original en Castellano. Traducción: Elena Giannasi Mazzeo. San Paulo. Brasil

Subscrevem em 04/04/2009

BRASIL

  • Eliezer João de Souza - ABREA 
  • Fernanda Giannasi - Rede Virtual-Cidadã pelo Banimento do Amianto para a América Latina 

PERÚ

  • Rosa Vda. de Vasquez / Pablo LIÑÁN - APEVA 
  • Carlos Diaz - Secretário Geral dos Trabalhadores União Indutex S. A. 
  • Eva Delgado Rosas - AFA-Ban Asbestos Peart.

ARGENTINA

  • Carlos Damin - Cadeira de Toxicologia. Faculdade de Medicina. UBA 
  • Ana Digón - Ministério da Saúde da Nação 
  • Eduardo Rodríguez - Ministério da Saúde da Nação 
  • Mariano Acevedo - Presidente AsArEA 
  • Natalia Fent - AsArEA 

As pessoas que subscrevem em 04/02/2010

As pessoas de: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

› vê lista completa

manifiesto

Manifest per la Prohibició Mundial de L’amiant

"RECORDAR ALS MORTS ÉS LLUITAR PER LA VIDA"


Traducción: Marcelo Amable. Buenos Aires, Argentina

Nosaltres i nosaltres, treballadors(es), ex ocupats(des), vidus(es), familiars de malalts(es) i morts(es) i víctimes per exposició a l’asbest, institucions i organitzacions governamentals, no governamentals i acadèmiques sotasignats, volem cridar l’atenció dels Estats, dels representants dels Poders Públics, d’altres institucions científiques i universitàries i de l’opinió pública de cadascun dels països en la Regió, sobre el problema sanitari que significa la persistència de l’ús de l’amiant en totes les seves formes, tant amfíboles com serpentines. 

L’amiant (o asbest), silicat mineral que es presenta en forma fibrosa, les fibres de la qual (microscòpiques) poden desencadenar malalties greus amb llarga latència (15 a 20 anys a partir del moment d’exposició), aquesta sent prohibit en molts països del món que entenen la mesura com d’única alternativa per a protegir la salut dels pobles; mesura que considera, entre unes altres, la prohibició d’extreure, produir i comercialitzar amiant brut i en productes que ho continguin.

Els amfíboles i les serpentines generen, càncer de pulmó (carcinoma broncogénico), de peritoneu o de pleura (mesoteliomes, dependents amb exclusivitat de l’exposició a l’amiant), insuficiència respiratòria progressiva, incapacitant i mortal (asbestosi). Constitueixen un greu problema de Salut Pública i són considerats com un perill evitable que causa mes de 100.000 morts per any en el món (OIT, Jukka Takala, Conferència de Dresden, 2005), identificades a pesar del gran subregistre de casos. La seva ocupació ha deixat (i seguirà deixant mentre persisteixi) un creixent i dolorós llegat de morts evitables i d’invalidesa permanent, de sofriment innecessari i de dolor lligat a exposicions intolerables. De tot això adonen en forma alarmant les estadístiques dels països desenvolupats que ja consideren a les malalties lligades al asbest com una de les majors epidèmies de malalties no transmissibles en les dècades per venir.

No obstant això, aquesta incontrastable realitat i el pes de les evidències científiques disponibles que demostren els greus danys que serpentines i amfíboles ocasionen a la vida humana, alguns sectors de la indústria del crisòtil persisteixen a negar la seva letalitat potencial i promouen la seva venda des d’una interpretació risc/benefici intencionalment equivocada. Així l’extracció minera, la mòlta i producció de béns per a consum, la comercialització, importació, exportació i usos diversos de l’amiant, àdhuc es manté en diversos països d’Amèrica Llatina i del món, en els quals el asbest és considerat un factor de iniquitat, un determinant negatiu de la bona salut, un obstacle en el camí a l’obtenció dels objectius del mil·lenni.

Per tant i sobre la proposta realitzada a partir del passat 28 d’abril des d’organitzacions civils de Perú i de Brasil en memòria de les víctimes del asbest, amb l’adhesió de la Càtedra de Toxicologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires, Argentina, i conscients que més que un perill lligat al treball, més que un problema de salut pública, el problema del asbest ha de ser considerat un tema vinculat amb els Drets Humans (Carta de Buenos Aires, 2001),

Nosaltres volem: 
* Reafirmar el nostre compromís a favor de la prohibició de l’amiant, en totes les seves formes, i del reconeixement, atenció mèdica i reparació justa per a totes les víctimes, en els nostres països i en el món. 
* Reafirmar la prevalença de la Vida i la Salut enfront el valor del lucre que interessos econòmics i comercials esperen a costa de mantenir la vigència de l’ús del asbest. 
* Reafirmar la nostra posició en pro de la justícia socioambiental, recordant que "l’home té dret a una vida sana i productiva en harmonia amb la natura" (Carta de la Terra, Río de Janeiro 1992) i que és vital “el compromís d’oposar-se “a les pressions que s’exerceixin per a afavorir els productes nocius i els mitjans i condicions de vida malsans” (Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut. 1986).

Nosaltres apel·lem, per tant, a les autoritats responsables dels Poders Públics i a la influència que sobre elles tingui la comunitat tota dels països que àdhuc conserven normes permissives per a l’ús o comerç del asbest, perquè: 
* S’assumeixi una política de prohibició total de l’amiant.
* Es millori el nivell d’identificació, vigilància i reconeixement de les malalties vinculades al asbest, en temps administratius apropiats i sense interferències que atemptin contra el dret d’atenció / reparació del dany a les persones afectades. 
* Es promogui la justa reparació a les víctimes del asbest per danys morals, econòmics i / o sanitaris vinculats. 
* S’estableixin mecanismes per a la informació completa, veraç i oportuna dels riscos vinculats a l’exposició al amiant, per a tots els treballadors / es exposats / es, independentment de les condicions del seu contracte laboral. 
* Sobre la base que el dany ambiental generarà prioritàriament l’obligació de recompondre, s’insta al restabliment de les condicions ambientals prèvies a l’extracció / industrialització de l’amiant, en aquelles àrees afectades per aquestes tasques.

Igualment, volem expressar la nostra solidaritat amb els treballadors i treballadores que no posseeixen la suficient i necessària informació sobre els riscos que corren per l’exposició a aquests compostos cancerígens. Per a ells volem posar a la seva disposició informació seriosa i actualitzada que permeti una millor llibertat d’elecció i una major protecció per a si mateixos i per a les seves famílies.

Subscriuen al 28 d’abril del 2009

BRASIL

  • Eliezer João de Souza - ABRE
  • Fernanda Giannassi - Xarxa Virtual del Banimiento Ciutadà do Amiant d'AL 

PERÚ

  • Rosa vda. d'Vasquez / Pablo Liñan - APEVA
  • Carlos Díaz - Secretari General Sindicat de Treballadors de Indutex S. A.
  • Eva Delgado Roses - AFA-Peart Ban asbest.

ARGENTINA

  • Carles Damin - Càtedra de Toxicologia. Facultat de Medicina. UBA
  • Ana Digón - Ministeri de Salut de la Nació
  • Eduardo Rodríguez - Ministeri de Salut de la Nació
  • Mariano Acevedo - President de AsArEA
  • Natalia Fent - AsArEA

Adhereixen al 04/02/2010

Gent de: BÈLGICA - BOLÍVIA - BRASIL - CANADA - XILE - COLÒMBIA - COSTA RICA - EQUADOR - ESPANYA - EE. UU. - MÈXIC - NICARAGUA - PANAMÀ - PERÚ - LA REPÚBLICA DOMINICANA - VENEÇUELA - ARGENTINA

› Vegeu el llistat complet

manifiesto

Manifesto per il Bando Mondiale dell’ Amianto

"RICORDARE I MORTI E’ LOTTARE PER LA VITA"


Original es castellano. Traducción: Benedetto Terracini. Italia

NoI, sottoscritti lavoratori e lavoratrici, ex Impiegati/e, vedovi/e, parenti di malati/e e deceduti/e in conseguenza di esposizioni ad amianto, istituzioni e organizzazioni governative, non governative e accademiche  vogliamo richiamare l’attenzione degli Stati, dei rappresentanti dei Poteri Pubblici, di altre istituzioni scientifiche e universitarie e della opinione pubblica di ciascuno dei paesi della Regione, sul problema sanitario rappresentato dalla persistenza dell’uso dell’amianto in ciascuna delle sue forme, tanto anfiboli quanto serpentini. 
L’amianto (o asbesto) è un  silicato minerale che si presenta in forma fibrosa, le cui microscopiche fibre possono scatenare malattie gravi con lunga latenza (15-20 anni dalla prima esposizione), E’ stato vietato in molti paesi del mondo, che ritengono che questa misura sia l’unica  alternativa per proteggere la salute dei popoli. La misura prevede, tra l’altro, il divieto di estrarre, produrre e commercializzare amianto  come tale e in prodotti che lo contengono. 
Gli anfiboli e i serpentini generano cancro del polmone (carcinoma broncogeno), del peritoneo o della pleura (mesoteliomi, dipendenti esclusivamente dalla esposizione ad amianto), insufficienza  respiratoria progressiva, invalidante e letale  (asbestosi). Costituiscono un grave problema di salute pubblica e vengono considerati un pericolo evitabile que causa  annualmente  oltre 100.000 morti nel mondo identificate   (ILO, Jukka Takala, Conferenza di Dresda, 2005). Questo numero rappresenta una sottostima.  per la grave sottoregistrazione di casi.  L’uso dell’amianto ha lasciato (e continuerà a lasciare finchè persiste)  una crescente e dolorosa eredità di morti evitabili e di invalidità permanenti, di inutile sofferenza e di dolore legata ad esposizioni intollerabili. Di tutto ciò rendono conto in modo allarmante le statistiche dei paesi sviluppati, che considerano, per i prossimi i decenni,  le malattie legate all’amianto come una delle piu gravi epidemie di malattie non infettive.. 
Nonostante questa innegabile realtà e il peso degli indizi scientifici disponibili che dimostrano i gravi danni determinati da serpentini e anfiboli per la vita umana, alcuni settori dell’industria del crisotilo persistono a negare la sua potenzialità letale e ne promuovono la  vendita, con una interpretazione rischio /beneficio intenzionalmente equivoca. Sicchè l’estrazione mineraria, la macinatura e la produzione di beni di consumo, la commercializzazione, importazione, esportazione e usi vari di amianto ancora si mantengono in diversi paesi della América Latina e del mondo,nei quali l’amianto è da considerare un fattore di disuguaglianza, un determinante negativo della salute, un ostacolo nella strada verso gli obbiettivi del millennio.
Pertanto, a seguito della proposta espressa lo scorso 28 aprile da parte di organizzazioni civili in Perú e Brasile in  memoria delle vittime dell’amianto, con l’adesione della Cattedra di Tossicología della Facoltà di Medicina dell’Università di Buenos Aires, Argentina, e coscienti che – più che un pericolo legato al lavoro, più che un problema di salute pubblica, la questione dell’amianto deve essere considerata un tema legato con i Diritti Umani (Carta di Buenos Aires, 2001),
Noi vogliamo:

  • Riaffermare il nostro impegno a favore della proibizione dell’amianto, in tutte le sue forme, e dell’attenzione medica e giusto riconoscimento e riparazione per tutte le vittime, nei nostri paesi e nel mondo.
  • Riaffermare il predominio della Vita e della Salute a fronte del valore  del lucro che interessi economici e commerciali si attendono a spese del mantenimento dell’uso dell’amianto.
  • Riaffermare la nostra posizione a favore della giustizia socioambientale, ricordando che “l’uomo ha diritto ad una vita sana e produttiva, in armonia con la natura” (Carta della Tierra, Río de Janeiro 1992)  e che è fondamentale “l’impegno ad opporsi alle pressioni che vengono esercitate per favorire i prodotti dannosi e i mezzi e condizioni di vita malsana (Carta di Ottawa per la promozione della salute 1986).

Ci appelliamo, pertanto, alle autorità responsabili dei pubblici poteri e alle influenze che su di esse possa esercitare tutta la comunità dei paesi che ancora mantengono norme permissive per l’uso o il commercio di asbesto, affinchè:

  • Si adotti una  política di totale proibizione dell’amianto
  • Si migliori il livello di identificazione, vigilanza e riconoscimento delle malattie asbesto correlate, in tempi amministrativi adeguati e senza interferenze che attentino contro il diritto di attenzione/riparazione del danno nelle vittime.
  • Si promuova una giusta riparazione alle vittime dell’amianto per i danni morali, economici e/o sanitari che hanno sofferto.
  • Si stabiliscano meccanismi per una informazione completa, verace e opportuna sui rischi vincolati alla esposizione ad amianto, per tutti i lavoratori e lavoratrici esposti/e, indipendentemente dalle condizioni del loro contratto di lavoro..
  • In previsione del fatto che il danno ambientale genererà prioritariamente l’obbligo di ricomposizione, si sollecita di ristabilire le condizioni ambientali precedenti alla estrazione/ industrializzazione dell’amianto, nelle aree dove si sono verificate queste attività.

Ugualmente, vogliamo esprimere la nostra solidarietà ai lavoratori e lavatrici che non possiedono una informazione sufficiente e necessaria sui rischi che corrono in conseguenza della esposizione a tali composti cancerogeno. A loro vogliamo mettere a disposizione una informazione seria e aggiornata, che consenta una migliore libertà di scelta e un maggiore protezione per loro stessi e le loro famiglie.

Hanno sottoscritto al 28 de abril del 2009

BRASIL

  • Eliezer João de Souza - si apre 
  • Fernanda Giannassi - Guarda rete virtuale Banimiento fare amianto A.L. 

PERU

  • Rosa vda. di Vasquez / Pablo Liñan - APEVA
  • Carlos Diaz - Segretario Generale Workers' Union Indutex S. A. 
  • Eva Delgado Rosas - AFA-Ban Asbestos Peart. 

ARGENTINA

  • Carlos Damin - Cattedra di Tossicologia. Facoltà di Medicina. UBA 
  • Ana Digon - Ministero della Sanità della Nazione 
  • Eduardo Rodríguez - Ministero della Sanità della Nazione 
  • Mariano Acevedo - Presidente AsArEA 
  • Natalia Fent - AsArEA 

Aderiscono fino al 04/02/2010

As pessoas de: BÉLGICA - BOLIVIA - BRASIL - CANADA - CHILE - COLOMBIA - COSTA RICA - ECUADOR - ESPAÑA - EE. UU. - MÉXICO - NICARAGUA - PANAMÁ - PERÚ - REPÚBLICA DOMINICANA - VENEZUELA - ARGENTINA

› vedere l'elenco completo

ver listado completo

› see complete list

Suscriben al 28 de abril del 2009

BRASIL

  • Eliezer João de Souza - ABREA
  • Fernanda Giannassi - Red Virtual del Banimiento Ciudadano do Amianto de A.L

PERÚ

  • Rosa vda. de Vasquez/Pablo Liñan - APEVA
  • Carlos Díaz - Secretario General  Sindicato de Trabajadores de Indutex S. A
  • Eva Delgado Rosas - AFA-PEART  Ban Asbestos

ARGENTINA

  • Carlos Damin – Cátedra de Toxicología. Facultad de Medicina. UBA
  • Ana Digón - Ministerio de Salud de la Nación
  • Eduardo Rodriguez - Ministerio de Salud de la Nación
  • Mariano Acevedo – Presidente de AsArEA
  • Natalia Fente - AsArEA

Adhieren al 04/02/2010

ALEMANIA

  • Michael Drupp, Institutsleiter

BÉLGICA

  • Laurent Vogel, Director, Depart. Salud Y Seguridad, Instituto Sindical Europeo

BOLIVIA

  • Condarco Aguilar Guido, Director Fundación PLAGBOL - La Paz

BRASIL

  • Zuleica Nycz - TOXISPHERA programa de saude ambiental
  • Heloísa Rey Farza, Agência Nacional De Vigilância Sanitária
  • Guilherme Fulgencio de Medeiros, Laboratorio de Ecotoxicologia Aquatica/ UFRN
  • Sayonara Maria Lia Fook, Universidade Estadual da Paraíba
  • Schirlei Azevedo, ABREA.
  • Schirlei Azevedo Ribeiro, Movimento de Mulheres Trabalhadoras Urbanas. Santa Catarina.
  • Elizabeth Moreira, Radialista.
  • Mello Cecília, Secretaria Nacional da Rede Brasileira de Justiça Ambiental.
  • Amaral Ribeiro, Assessora em Saude Trabalhador e Estudante Serviço Social / UFSC.
  • Tania Pacheco, Militante e pesquisadora.
  • Marcia Casturino, Secretária da Rede Brasileira de Justiça Ambiental.
  • Rede Brasileira de Justiça Ambiental
  • Ana Maria Borges Alchuffi Leite, Adbogada.
  • Movimento Negro Unificado.
  • Mônica de Castro do Espírito Santo, Técnica em Mineração.
  • Marcelo Calazans, FASE Espírito Santo.
  • Sayonara Maria Lia Fook, Professora da Universidade Estadual da Paraíba/Coordenadora do Centro de Assistência
  • e Informação Toxicológica-Ceatox.
  • Joao Batista da Silva, AGB Associacao Geografos Brasileiros RJ.
  • Karina Yoshie Martins Kato, PACS.
  • Pinheiro  Edmilson, Fórum Carajás.
  • Fórum de Juventude Negra de Pernambuco.
  • Sociedade das Jovens Negras Feministas de Pernambuco.
  • Odesson Alves Ferreira, Conselheiro de saude.
  • Liete Alves, Jornalista.
  • Engreth Ihana de Souza, Estudante de enfermagem.
  • Valeria Nacif, ODESC - Organizacao de Desenvolvimento Sustentavel e Comunitario.
  • Michelle Jaber, Biologa.
  • Emerson Natal Sousa, Representante Comercial.
  • De Angelis Álvaro, Ativista.
  • Nestor De Souza, Abrea.
  • Rede Mato-grossense de Educação Ambiental, militância.
  • Grupo Pesquisador em Educação Ambiental, Educação ambiental.
  • Zuleica Nycz, APROMAC.
  • Marivalda Marinho de Souza, Psicóloga Sanitarista.
  • Lucia Helena de Assis, Biologa.
  • Instituto Caracol, atividades sócio-ambientais.
  • Ivanete Santos, Psicóloga.
  • rcuri Arline Sydneia Abel, FUNDACENTRO.
  • Kawahara Lucia, Pedagoga.

CANADA

  • Kathleen Ruff, Human rights advocate.

CHILE

  • Vogl-Broser Inge, Seremi de Salud
  • Morales Vargas Ida, Seremi Salud

COLOMBIA

  • Córdoba Palacio Darío, Profesor de Toxicología
  • Carlos Enrique Toro Alzate, Laboratorio toxicología u. de Caldas
  • Polo Bertha, Medico ocupacional
  • Páez de Bolívar Stella, Pensionada
  • Luna García Jairo Ernesto, Universidad Nacional de Colombia

COSTA RICA

  • Fernández, Alejandra - consultora

CUBA

  • Leonardo Leiva Acebey, Centro de Toxicología, Villa Clara
  • Carlos Pérez, Medico de la Universidad Medica de la Habana

ECUADOR

  • Castillo Lucio Dino Esteban Eduardo, Profesor - Investigador – ESPOL
  • Gaibor Carpio Jorge Luis, Centro De Información Toxicológica CITOX – Guayaquil
  • Zambrano Peñaherrera Vicente Miguel, Construcción Consulado Americano

ESPAÑA

  • Pérez-Domínguez, Servando - Presidente de la asociación española de pacientes MERCURIADOS. Profesor e investigador en la Universidad de Santiago de Compostela y alumno de Medicina en la misma universidad
  • Jesus Uzkudun Illarramendi, Secretario de Salud Laboral y Medio mbiente de CCOO Euskadi
  • Martínez Díaz de Zugazúa, Charo Lda. en Historia, Bibliotecaria y miembro de ASVIAMIE
  • Roldan Robledo Montse, Enfermera de empresa
  • Angel Carcoba, Comisiones Obreras, España
  • Sancho Fombuena, Mati, Administrativa, España
  • Uriarte Benito Susana, Ama de Casa
  • Pabola Ortiz Antonia, Pescatera
  • Cruz Higelmo Maite, Actuaria
  • Pabola Ortiz Rosa, Ama de Casa
  • Ariño de Garai Ramón, Secretario Asoc. DESAMIANTA
  • Montes Morlanes Víctor, Retirada de Amianto
  • Ortiz Alcántara Antonia, Jubilada
  • Campos David, Biólogo
  • Lobeto Herrera Begoña, Técnica de prevención
  • Ángel Martin, Cc.Oo
  • Pedro Linares, Secretario Confederal De Salud Laboral De CC.OO
  • Miguel Angel Serrano, Cc.Oo
  • Angel Carcoba, Dpto. Conferedal De Salud Laboral De CC.OO
  • Jesus Uzkudun, CC.OO. de Euskadi
  • Sonia Revilla, CC.OO. de Cantabria
  • Irene Saavedra, CC.OO. de Asturias
  • Nuria Fernandez, CC.OO
  • Antonio Garcia, CC.OO
  • Jose Casas, CC.OO. Sector Naval
  • Enrique Lillo, CC.OO
  • Menéndez Navarro Alfredo, Universidad de Granada

EE. UU.

  • Mannucci Elba Norma, Comerciante
  • Cabrejo Yolanda, Ama de Casa
  • Andrew Sweet, Systems Architect

MÉXICO

  • Martínez Gabriel, CISS
  • Rodríguez Pérez Alejandrina, Profesora Universidad de Colima
  • Pina Guzmán Ana Belem, Estudiante Doctorado
  • Melo Guitron Alejandro, Medicina del Trabajo
  • Albores Sol David, Consultor
  • zcurra Maria de los Ángeles, Terapeuta

NICARAGUA

  • Marin Jesus, Centro Nacional de Toxicologia
  • Urbina Leslie,Salud Ocupacional

PANAMÁ

  • Efraín E. De Gracia B.,Ministerio De Desarrollo Agropecuario
  • Leone, Maritza De Universidad De Panamá
  • Diaz Merida Francisco, Médico
  • Ramos Maritza, Docencia en Química
  • Esquivel Maria Inés, Salud Ambiental
  • Montecer Julissa, CSS

PERÚ

  • Augusto V Ramirez, Md Oh, Minera Yanacocha
  • Lizano Gutiérrez Jesús Víctor, Facultad de farmacia y Bioquímica de la UNMSM
  • Ciudad Andrés, Presidente de SOPESO
  • Enoc jimpikit wajarai, Estudiante
  • Miguel Chipana Sotomayor, Profesor
  • Asmat C. Richard A., Medico
  • Ciudad Campos Andrés, Presidente de Sopeso
  • Villa Becerra Hugo, ESSALUD
  • Fortaleza, SST, seguridad y salud en el trabajo
  • Canales Martínez César Augusto, Instituto de Medicina Legal
  • Muñoz Chacon Betty G, Instituto Cayetano Heredia.
  • Tapia Frida, socióloga.
  • Luis Alberto Guerevalu Pozo, secretario general sindicato trabajadores refineros de petróleos del Perú.

REPÚBLICA DOMINICANA

  • Vidal Peralta Bernardo, Normalizador
  • Patricia Pereyra, Normalización DIGENOR
  • Jose Boanerges Perez G., jubilado
  • Peña Rosanna, Profesor Química- Uasd
  • Svetlana Afanasieva, SESPAS, Médico, Docente
  • Pérez Guerrero Jose Boanerges, Sin Trabajo

URUGUAY

  • Ciganda Carmen, Directora División Salud Ambiental y Ocupacional - Ministerio de Salud Pública

VENEZUELA

  • Negron Ruiz  Lilia Teresa, Psiquiatra, Sociedad Venezolana para Niños y Adultos Autistas
  • Aura Palencia, Docente FCS
  • Ramírez Marcucci Luis, Departamento De Toxicología Y Farmacología - Universdad de Los Andes
  • González R. Francisco, Posgrado de Salud Ocupacional Universidad "Lisandro Alvarado"
  • Luna José Rafael, Universidad de Los Andes

ARGENTINA

  • María Sol Aliano - Salud sin Daño
  • Gladis Magnarelli - Cátedra de Bioquímica. Facultad de Cs de la Salud. U N Comahue
  • Ledesma Amalia Maria del Carmen - Sanatorio Julio Mendez. Obsba
  • Buján, Silvana - BIOS
  • Perez Federico - pediatra
  • Carrizo Carlos Leoncio - médico
  • Quintana María Martha - Toxicologia de pesticidas y su impacto en humanos
  • Bassino Beatriz - Dirección de Salud Ambiental-Chubut
  • Diaz Marcela Alejandra - Enfermera
  • Gené, Ricardo Jorge - Profesor UBA medico
  • María Laura Moreno - Hospital Heller - Neuquen
  • Odriozola Verónica - Salud sin Daño - América Latina
  • Mereta Gabriela - Hospital Clemente Alvarezv
  • Griselda Raquel Leoni - Psicóloga
  • Maggioli, Denise, Traductora
  • Ledesma Amalia Maria del Carmen, Sanatorio Julio Méndez
  • Fernández, Alejandra, Consultora, Costa Rica
  • Ezpeleta Daniel, Bioquimico, docente U.N.R
  • Di Stabile, Nicolas, Estudiante
  • Casabal Elía, Adolfo, Abogado penalista
  • Prestera Cynthia, Odontologa
  • Bottini Veronica Alejandra,Facultad de Lujan
  • Garay, Julio Orlando, Médico toxicólogo - Profesor UBA
  • Marilina Retegui, Estudiante Facultad, Lujan
  • Zavaro Carlos David, Sin trabajo
  • Dettleff, Carolina, Sin Trabajo
  • Morán Teresita, Escritora
  • Caballero Pablo Luis, Presidente de la Fundación Integradora Latinoamericana Ambiental FILATINA
  • Retegui Gonsalo Javier, Empleado
  • Figueroa Silvia del Valle, Bioquímica
  • Leonardo, Maria Paula, estudiante de medicina
  • Hernán Gargiulo, AsArEA
  • Solana Hugo Daniel, FCV-UNICEN
  • Wagner Sara Luisa, Jefa de vacunas, Hosp. Pediátrico de Resistencia, Chaco
  • Vidal Norma Beatriz, abogada
  • Aldo Antonio Ríos, Serv. de Neonatología Hosp. Interz. Espec. Materno Infantil de Mar del Plata
  • CALDIROLA Arnaldo Juan, Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social
  • Javier da cunha, HAZMAT ARGENTINA SA
  • Di Biasi Beatriz, Cátedra de Toxicología. Facultad de Medicina. UBA
  • Mabel Cabrejo Mill, Médica
  • Edmundo Getar, Ingeniero
  • Victoria Frontal, Bs.As
  • Carlos Daniel Simona, Bs.As
  • Melo Paula, ama de casa
  • Agüero Maria Celeste, Estudiante
  • Verini Antonella, Estudiante de Medicina
  • Samos Daiana, Docente
  • Muriega, Patricia Noelia, Estudiante
  • Zaracho Juan Alberto, Médico del Trabajo
  • Seybold Sonia, Médica Toxicóloga
  • Eduardo V. Crego, Médico
  • María Luisa Alonso, Médica
  • Mendes Garrido Sergio, Médico
  • Janon Rodolfo, Médico
  • Carlos Enrique Toro Alzate, Laboratorio Toxicología U. de Caldas, Colombia
  • Forlano Ricardo, Médico
  • Lombardo Francisco, Estudiante de Medicina
  • Corujo Analia Susana, Medica Toxicologa Clinica
  • Samanna Maria Laura, Medica
  • Dankiewicz, Verónica, Estudiante de Medicina, UBA
  • Cioccale Analía Irma, Estudiante de Medicina
  • Natalia Cappelletti, Sin Trabajo
  • Berzel Héctor José, Medico Toxicólogo
  • Komorniski  Elena Maria, Hospital J. A. Fernandez
  • Matucci Agustín Guillermo, Estudiante de Medicina
  • Vilkelis Andrea, Hospital de Urgencias-Cordoba
  • Della Rodolfa Maria Cristina, Salud Sin Daño
  • Quintana Mónica, Independiente
  • Rosario Bregada, Lic. En Sociología
  • Rivarola Edgardo Julio, Docente
  • Niglia, Elina Beatriz, Traductora de Inglés/Español/Inglés
  • Obdulio R Botín, AS.AR.E.A
  • Alejandria Romina, Estudiante
  • Travella Maria Cecilia, Médico
  • Araceli M Bottini,Empleada
  • Ramirez Aracelia Azucena, Jubilada
  • Bottini Lucia Anabel, Facultad de Lujan
  • Medina Héctor, Empelado
  • Bottini Marcos Esteban, Viajante
  • Adriana Arach, Empleada
  • Josefa López, Comerciante
  • Álvarez Susana, Ama de Casa
  • Scasso Maria Laura, Ama de Casa
  • Vidal Flavia, Toxicóloga-Hospital Italiano
  • Peroni Élida Ester, Médica Jubilada
  • Ranciari Maria Sol, Asesora En Tratamientos de Agua
  • Valletta, Elena Adriana, Cátedra de Toxicología, Facultad de Medicina, UBA
  • Verónica Karina Martínez, Independiente
  • Bottini Pablo Omar, Trapani
  • Di Vietro Maria Teresa, Directora Biblioteca
  • Acuña Marcelo, Medico
  • Palacios-Jaraquemada José Miguel, Primera Cátedra de Anatomía
  • Cahn Pedro, Jefe de Infectologia Htal Fernandez
  • Lamenza Claudia Patricia, Cátedra de Toxicología, Facultad de Medicina. UBA
  • Perossa Axel Diego, Facultad de Medicina UBA
  • Mirkin, Gerardo, Docente universitario (Facultad de Medicina,Universidad de Buenos Aires)
  • Bendersky Mariana, III Cátedra de Anatomía Normal, Facultad de Medicina UBA
  • Ferrer Silvia, Coordinadora Salud Ambiental Ministerio de Salud Ciudad Autónoma Buenos Aires
  • Núñez Juan Pablo, Estudiante de Medicina – UBA
  • Knopoff Edgardo, jefe cesac 13
  • Magdalena Maresca, Bioquímica
  • Outon Fernanda Maria, Abogada
  • Rivero Adrian, Médico
  • Jorge Ardito, Abogado
  • Regueiro Leonardo Matías, Estudiante de Medicina
  • Maggi Rosa, Geóloga
  • Ramella María de los Ángeles, Empleado público
  • Hansen Alejandro, Técnico
  • Ciparelli María José, Profesional Independiente
  • Florinda Arias Miño, Ing. especialista en Higiene y Seguridad
  • Miranda Julio César, Docente Universitario UNR-UAI
  • Lugo Silvana, Estudiante de Medicina
  • Alcantra Maria Cristina, Empleada doméstica
  • García Huber Susana, Lic. Gestión Ambiental.  
  • Mariana Maresca, Bióloga
  • Pablo Molina Almirón, Diseñador Gráfico
  • Burgués Rene, Estudiante de Medicina
  • Fundación Integradora Latinoamericana Ambiental FILATINA
  • Investigaciones ambientales y sociales, www.filatina.wordpress.com
  • Vázquez De Lázzari Nicolás, Estudiante (Universidad Nacional de Buenos Aires)
  • López Juan Manuel, Estudiante de Medicina
  • Pérez Gabriela Judith, Estudiante
  • Rivero Adrián Gabriel, Estudiante de Medicina
  • Stablun Gisela, Estudiante
  • rgüello Sabrina, Estudiante de Medicina - UBA
  • Caló Maria Elena, Estudiante
  • Galvalisi Silvia, Ama de casa
  • Orellana Lucas Gabriel, Estudiante
  • Amable Marcelo, Sociólogo
  • Labbate Antonio, Médico Docente (UBA)
  • Eiman Grossi Mirtha, Epidemiología
  • Festinese Rubén Juan, Ingeniero Químico
  • Juan Carlos Piola, Cátedra de Farmacología y Toxicología, Medicina, UNR/Sertox
  • Michelena Lydia, Comercio Justo y Economía Solidaria
  • Amedei Marta, Empleada Administrativa
  • Curci Marta Inés, OSDE (área comercial)
  • Mendes Garrido Sergio, Médico
  • Alejandra Livschitz, Salud Sin Daño
  • Breta Sonia, Docente
  • Herrera Carlos, Prof. de educación Física
  • Viltre Inés, Médica
  • Kolliker Frers Rodolfo Alberto, Investigación
  • De Gregorio Marcelo Oscar, Jubilado
  • Forlano Ricardo, Médico del Trabajo y Legista
  • Elena Maria Komorniski, Medica Toxicologa
  • Fernández Mirta Liliana, Lic. en Administración Serv. Salud
  • Liliana Disalvo, Bioquímica
  • Salinas Analía, Profesional
  • Benoit Alejandro Augusto, Productor Agropecuario
  • Recúpero Enrique, Congreso de la Nación
  • Morales Lamberti Alicia, Prof. Titular de Derecho Ambiental (Universidad Nacional de Córdoba)
  • María Cristina Moore, Escribana
  • Quiroga Ana Maria, Fac. De Cs. Exac. Qcas y Nat. UnaM
  • Miranda Analia Mirta, Marpama S.A. – Administrativa
  • Ridolfi Adriana Silvia, Cátedra de Toxicología y Química Legal - Facultad de Farmacia y Bioquímica - UBA
  • Verme Marta Cecilia, Medica del Trabajo
  • Martínez Riera Nora, Prof. Asociado Cátedra de Toxicología UNT (Universidad Nacional de Tucumán)
  • Torres Nicolás, Estudiante de Medicina.
  • Abraham Miguel Ángel, Cs. Biológicas (ecología regional), UBA.
  • Saralegui Ricardo Francisco, arquitecto.
  • Fiorito Luisa E., Bióloga.
  • Israelevich Diana, odontóloga.
  • Nicolás Maximiliano Rodríguez Digón, Estudiante / Empleado estatal.
  • Sorbello Juan Carlos, Lic. Kinesiólogo Fisiatra.
  • Curti Mariana Celeste, Empleada.
  • Calissano Victoria, Estudiante.
  • Marin Noel, Estudiante.
  • Rossi María Sol, Estudiante de Medicina.
  • Yanicelli Marìa, Toxicologa.
  • Abdala Bello Rosanna Doris, Docente.
  • Mercedes Sanchez, Docente.

Conjunto de Normas y Documentos relacionados con la Gestion Racional de Plaguicidas de uso Sanitario


Guía de Orientación a la Magistratura para la Adecuada Atención de Personas Consumidoras de Sustancias Psicoactivas


Venta de medicamentos fuera de la farmacia, publicidad y drogadependencia: relaciones peligrosas

Problemas vinculados con la distribución de soja en comedores comunitarios


Glosario de términos de interés toxicológico relacionados con el Ambiente 


Declaración sobre la necesidad de eliminar el uso del mercurio en el cuidado de la salud 


Carta de Ottawa para la Promoción de la Salud.  


Agenda 21


Convenio de Rotterdam (PIC) (1998)


Convenio de Estocolmo (COPs) (2001)


“Sustancias restringidas o prohibidas en la República Argentina - 2017 - 
Fuente: Programa Nacional de Riesgos Químicos - Ministerio de Salud de la Nación.”


Recomendaciones para la identificación, captura, mantenimiento y transporte de ejemplares de Tityus Trivittatus


Guía de prevención, diagnóstico, tratamiento y vigilancia epidemiológica de los envenenamientos ofídicos


Mercurio: Cartilla de información


Declaración de Magistrados Latinos – Oporto 2009


Abuso de sustancias psicoactivas, un problema de Salud Pública


Sistema endocannabinoide y posibilidades farmacológicas


Recomendaciones de la Red Científica Internacional a la Asamblea de UNGASS16